Les llengües de Sant Sebastià al llarg de la història

A partir de l'anàlisi efectuada per Mikel Zalbide

Quina llengua es feia servir a Sant Sebastià els segles passats: l'èuscar o el castellà? I alguna altra? Quan es parlava en èuscar i quan en castellà? Aquestes llengües es feien servir verbalment o per escrit? On i en quins àmbits es feia servir una llengua o l'altra? A qui s'adreçaven quan utilitzaven aquestes llengües?

Les preguntes que ens fem són moltes. Les respostes que podem oferir són, en canvi, dèbils i modestes, i, en alguns casos, fins i tot dubitatives.

No tenim respostes absolutes, però, gràcies a l'afany de Mikel Zalbide, hem recopilat diverses explicacions.

Nota: en l'elaboració d'aquest treball s'ha tingut en compte la pràctica lingüística d'una certa dimensió social i s'han deixat de banda els esdeveniments puntuals i aïllats. En aquest sentit, es podria dir que són sis les llengües que han deixat empremta en la vessant sociohistòrica de Sant Sebastià. Per esmentar-les breument, vindrien a ser el llatí, el gascó, l'èuscar, el castellà, el francès i, probablement, el baix alemany dels esterlinohanseàtics. Algunes d'aquestes llengües han ocupat un lloc destacat i han tingut una enorme repercussió; d'altres, en canvi, han deixat una empremta més aviat lleu –i breu.